Introducció:

Amb la causalitat circular neix una nova forma d’entendre la psicologia, i queden enrere les diferents corrents que havien nascut anteriorment.

Enfocament sistemàtic:

Es basa en que la persona no té el problema en qüestió el problema té origen en el conjunt de relacions que ha anat creant l’individu, per aquest motiu no només s’ha de tractar a la persona amb conflictes sinó que també a totes les persones que interaccionen directament amb el pacient. Fins i tot es pot tractar únicament a les persones del seu entorn i així alterar la conducta de la persona afectada.

Per tan podem dir que tot és la causa i la conseqüència del problema.

Gregory Bateson (antropòleg): 1904-1980

S’interessa per la teràpia familiar i la teràpia de grup. Bateson defineix dos tipus de relacions:

§         Relacions simètriques: els diferents elements del sistema interactuen de forma semblant (en escalada o desescalada)

§         Relacions complementaries: diferents elements del sistema interactuen amb diferents rols.

Pràctica:

Relació simètrica constructiva: Una parella que s’afalaga.

Ell afalagaà ella afalagaàell afalagaà ella afalagaàes fan un petó àell afalaga...       

 

 Relació simètrica destructiva: Dos alumnes que s’inciten a no anar a classe.

Alumne A faltaàalumne B faltaàalumne A/B no tenen apuntsàsuspenen la provaàalumne A falta...

	Relació complementària constructiva: El professor et diu com has de millorar.

Alumne presenta una pràcticaàsuspènàalumne no sap com milloraràté una tutoria i el professor li diu comàintenta aplicar els consellsàalumne presenta una pràctica...

Relació complementaria destructiva: Pares que castiguen el fill perquè es porta malament.

El nen diu paraulotesàels pares el renyenàel nen contesta malament diu mes paraulotesàels pares s’enfaden i el castiguenàel nen diu paraulotes.

Conclusió:

La causalitat circular és  l’enfocament psicològic que trobo més interessant, ja que crec que pot ser molt útil i que s’ha de tenir molt en compte en el moment de tractar un usuari.

El problema s’ha de tractar des del context on la persona es troba i tenint en compte les seves interaccions personals, que seran un punt clau per dur amb èxit un tractament, s’ha de tenir en compte que si es tracta a la persona individualment un cop surti per la nostra porta es tornarà a trobar a tot el mon que l’envolta, i que no li provoca benestar, per tan tractar i mirar de reconduir una situació amb la col·laboració de les persones del seu voltant es imprescindible per poder trobar l’origen del problema i erredicar-lo perquè no torni aflorar.

Respecte els tipus de relacions que Gregory Bateson va crear, crec que les destructives poden fer molt mal, ja que és una roda que no té fi, això pot provocar molt mal estar a les persones de dins la roda si no se sap tallar a temps, ja que les persones a vegades s’acostumen a tenir certes relacions que no són sanes.

Ia Puigdomènech

Glòria Grau

Ania Pérez

Pràctica 6: Necessitats humanes

Necessitats humanes:

Abraham Maslow:

Gracies a Maslow i a Carl Rogers va néixer la psicologia humanista.

Maslow es va adonar que hi havia diferents necessitats unes més importants que d’altres, així va néixer la piràmide de Maslow:

 

Maslow va jerarquitzar les diferents necessitats que pot tenir una persona al llarg de la seva vida, en el primer escalo Maslow posa les necessitats fisiològiques, la gana i la set, quan l’individu ja te cobertes aquestes necessitats es comença a preocupar per la seguretat, quan ja es sent físicament segur cerca l’acceptació social (amistat, afecte etc), els humans ens hem de sentir que formem part d’algun grup.

Per últim tenim els dos escalons superiors que son la necessitat de reconeixement (èxit, confiança) i per últim tenim la necessitat d’autorealització.

Hi ha diferents comportaments per poder satisfer les diferents necessitats:

-          Comportaments constructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

-          Comportaments destructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

-          Comportaments fallits: No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Pràctica:

Necessitat fisiològica:

Comportament constructiu: Tenir relacions sexuals amb la teva parella.

Comportament destructiu: Abusar d’alguna persona.

Comportament fallit: No tenir relacions sexuals.

Necessitat de seguretat:

Comportament constructiu: Tenir por per la seguretat física i instal.lar una alarma a casa.

Comportament destructiu: Tenir tanta por que quan entra el teu marit començar-lo a pagar pensant que era un lladre.

Comportament fallit: Quedar-se tot el dia el llit tapada.

Necessitat d’afiliació:

Comportament constructiu: Tenir amics aconseguits a base de la confiança i la sinceritat.

Comportament destructiu: Manipular a les persones del teu voltant.

Comportament fallit: No tenir amics.

Necessitat reconeixament:

Comportament constructiu: Tens que fer molts treballs amb pocs dies, pensar que ho pots fer i animar-te.

Comportament destructiu: Pensar que no ho pots fer, provoca nervis estrés això provoca malestar a casa, amb la mare, pare parella etc.

Comportament fallit: Deixar-ho i no fer-ho.

Necessitat d’autorealització:

Comportament constructiu: Ser tolerant amb totes les idees que les persones poden exposar.

Comportament destructiu: Una dictadura.

Comportament fallit: No escoltar a ningú.

Reflexions:

Cal puntualitzar que les necessitats bàsiques i les de seguretat, pràcticament tothom que viu el primer mon ja les té cobertes, i no s’ha de preocupar per assolir-les.

Crec que la gent és feliç quan se sent autorealitzat, el què no tinc tan clar és si aquest sentiment pot perdurar el llarg dels anys.

Maslow fa la piràmide com si anessis pujant d’escaló a mesura que vas treballant per arribar-hi, però i el fracàs?, d’haver-hi arribat i tornar a baixar, o simplement ni arribar-hi?

Crec que hi ha molta gent que es sent frustrada per somnis trencats, per por, per falta de confiança en ells mateixos i això no els permet fer realitat els seus somnis, llavors la gent que mai arriba a tenir totes les necessitats complertes, com s’han de sentir, perquè una gran part de l’humanitat les dues primeres necessitats no les tenen cobertes molt menys tindran les altres.

Pràctica 5: Freud, pasión secreta

Freud, pasión secreta

Introducció:

Freud, pasión secreta, pel·lícula dirigida per John Huston el 1962, la pel·lícula ens parla dels orígens de Freud, ens mostra cinc anys de la seva vida.

Ens mostra com va començar a fer hipnosis, si plasma l’etapa pre-analitica de Freud, on s’interessa més per les patologies.

Es tracten diverses patologies a la pel·lícula com, l’histèria, el complexa d’Èdip, el complexa d’Electra etc personalment la que m’ha cridat més l’atenció és el complexa d’Èdip.

Complexa d’Edip:

Freud es va inspirar en un mite grec per posar nom en aquest trastorn. El mite parla d’Èdip que sense saber-ho acaba matant el seu pare i casant-se i tenint fills amb la seva mare.

Carl Jung va desenvolupar el complexa d’Electra, que és el trastorn femení del complexa d’Èdip.

Freud classifica les diferents fases psicosexuals que passa un nen, el complexa d’Èdip es dona a la fase fàl·lica, quan el nen descobreix els genitals. Aquest complexa es caracteritza per l’enamorament del nen cap a la seva progenitora, és una etapa que tots els nens passen i és del tot normal, el problema apareix quan en edats adultes els sentiments perduren.

El complexa d’Èdip presenta dues vies el nen:

-          Activa: agafar la mare i substituir el pare

-          Passiva: fer-se estimar pel pare.

El nen comença a patir el complexa de castració.

El complexa d’Èdip segons Freud ha de ser detectat i eliminat per poder assegurar un desenvolupament sexual del nen correcte, sinó de gran pot ser la font de trastorns en la seva conducta i personalitat.

Conclusions:

La pel·lícula passada a classe trobo que va ser una activitat molt bona, ja que varem poder veure el que varis professors ens han explicat des dels inicis del curs.

Referint-me el trastorn d’Èpid em va cridar l’atenció ja que a la pel·lícula el cas que hi surt fa bastant esgrima, de fet Freud desprès de tractar el cas deixa els seus pacients durant uns dies.

Crec que és un trastorn que s’hauria de tenir en compte, perquè després de buscar informació he pogut adonar-me, que la causa de fracassos en les relacions personals, o persones que son propensos a enamorar-se de persones impossibles pot ser que pateixin el complexa d’Èpid i mai ningú els hi ha diagnosticat per tan encara molt menys tractat.

.

Practica 4: mecanismes de defensa

Freud: Mecanismes de defensa

Introducció:

Freud (1856-1939) és metge i s’interessa per l’histèria, es troba amb la mancança d’aparells per seguir estudiant i decideix marxar a França amb el Dr Charcot que era un especialista amb el tema.

Freud assumeix la descoberta d’allò inconscient, creu que la ment esta estructurat en tres regions:

-          Conscient: informacions que rebem del mon que ens envolta i experiències pròpies.

-          Preconscient: les informacions passen el preconscient per ser emmagatzemades.

-          Inconscient: impulsos, desitjos, recorda etc. Contingut difícilment accessible.

Tres entitats

ID, allòàes innat i es mou pel principi del plaer

EGO, joàApareix quan el nen té 2 anys. Comenta adonar-se que no sempre els seus desitjos es compleixen: repressió. Principi de realitat.

SPEREGO, superjoà Apareix quan el nen te uns 3 anys. Comença a tenir consciencia moral, a distingir el bé del mal.

Teoria del desenvolupament psicosexual

Fase oral:	Zona erògena: la boca. El nen descobreix el plaer de mamar, de succionar. Calma l’ansietat través del pit o del xumet.
Fase Sádic-Anal	Zona anal. L’infant es fa conscient d’aquesta part del seu cos i també de que té una importància per la mare i les persones que estima, anar net, ser capaç de controlar els esfínters. Les educacions severes poden provocar en el nen fantasies de retenció o expulsió de les seves necessitats fecals.
Fase fàlica:	L’infant descobreix els genitals, la diferència dels sexes. Es l’etapa de “jugar a metges” etc. El nen pot masturbar-se i sentir por o culpabilitat per fer-ho. En aquesta fase té lloc el celebrat “complex d’Edip” i “complex d’Electra”.
Període de latència:	Cap a l’edat de 6/7 anys, l’infant s’adona que les qüestions sobre el sexe no són de “bona educació”. Dirigeix la seva atenció cap a altres coses i no vol sentir a parlar d’això. Es l’època que els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes i s’enfaden si els hi parlen de novios etc.
Fase genital	A la pubertat reapareix l’interès per la sexualitat que ja es comença a orientar cap a la seva  finalitat reproductiva. En  buscar l’objecte sexual El tipus de vinculació afectiva que s’ha tingut amb els pares pot jugar un paper important.

Mecanismes de defensa

Els mecanismes de defensa interns que desenvolupa l’Ego per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.

Anna Freud, filla de Freud, el 1966 va proposar una llista de 9 tipus de mecanismes de defensa:

·         Repressió: el considerava ell mecanisme més important.

·         Negació: la negació d’un esdeveniment (ex:negació d’una mort)

·         Projecció: atribuir els altres els propis desitjos per tal d’ocultar-se’ls a si mateix.

·         Racionalització: reduir l’ansietat en trobar una explicació racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.

·         Intelectualizació: mostrar distància de les amenaces generant actituds Fredes.

·         Formació reactiva: amagar el què realment se sent i es pensa.

·         Regressió: davant d’una situació difícil hi ha una involució a etapes infantils.

·         Desplaçament: canviar l’objectiu d’aquesta manera l’ansietat redueix.

·         Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment acceptable.

Pràctica

1.      Ira

Positiu: Anar el gimnàs a fer esport.

Negatiu: Pagar algú.

2.      Luxúria

Positiu: Prostituir-se per voluntat pròpia.

Negatiu: Violar a algú.

3.      Gula

Positiu: Fer els àpats adequats.

Negatiu: Picar a totes hores.

4.      Peresa

Positiu: Relaxar-se, practicar ioga, o algun exercici que relaxi.

Negatiu: Deixar de fer les obligacions (laborals, acadèmiques etc).

5.      Supèrbia

Positiu: Lluitar per tenir un càrrec important.

Negatiu: Enemistar-se amb tothom per a aconseguir aquests objectius.

6.      Enveja

Positiu: Pot arribar ajudar per augmentar la motivació de l’individu per assolir els objectius.

Negatiu: Fer mal a una persona degut aquest sentiment.

7.      Avarícia

Positiu: Tenir motivació per aconseguir fites.

Negatiu: Fer mal a una persona degut aquest sentiment.

Reflexió:

Freud va obrir les portes cap a l’inconscient, per aquest motiu va ser molt criticat pels seus col·legues de medicina.

Respecte els pecats capitals, seria meravellós que tots els individus poguessin enfocar-los positivament, encara que resulta un esforç gran ja que quan una persona esta enfadada, rabiosa, intentar canalitzar l’energia negativa i convertir-la amb positiva no sol ser fàcil.

Es pot convertir amb un treball personal d’anys, i encara és dubtós que s’aconsegueixi, ja que controlar els nostres instints és una feina molt costosa.

Per aquest motiu és molt important que els individus sàpiguen trobar algun mecanisme per no arribar a extrems, per cada persona pot ser un mecanisme diferent però és important saber quin. Els mecanismes de defensa són molt importants per la supervivència humana.

Pràctica 3: Distorsions cognitives

Distorsions cognitives:

No podem decidir què passa però si com actuem davant d’això.

Ellis i Beck pares del cognitivisme van completar l’esquema formulat per Skinner, i van afegir el factor O, el poder de decidir a una persona, el poder que té el subjecte alhora de reaccionar.

Aquesta decisió que prenem en les diferents circumstancies de la vida, poden ser ajustades o distorsionades. El pensament distorsionat el definirem com a pensament que no s’ajusta a la realitat i tenen conseqüències, aquestes conseqüències poden ser:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

Esquema cognitiu:

	exemples
Esdeveniment activador (E)	El meu marit m’ha deixat.
Pensament i creences (O)	Puc tenir 2 pensaments: M’ha deixat però és lo millor. El món s’acaba.
Conseqüències emocionals i conductual R	Tristesa, furiosa, beure més del compte, no menjo, no dormo, perdre la feina.

Activitat  i tipus de distorsions cognitives:

Generalització excessiva (prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta)

1. Em fan fora de la feina i el meu pensament és que tots els caps són indesitjables.
2. Em mossega un gos, i el meu pensament és tots els gossos em mossegaran.

Abstracció selectiva (enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques)

1. Em pinto les ungles i una em queda malament i ja les veig totes malament i les acabo despintant totes.
2. Faig un concert i m’equivoco amb una nota durant tot el concert, i el meu pensament és que he espatllat el concert.

Polarització o pensament tot o res (interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts – sempre, mai, tothom, ningú etc)

1. Ningú aprecia el meu talent.
2. Tothom em mana.

Desqualificació d’allò positiu (desestimo experiències positives per raons arbitràries)

1. El concert ha estat un èxit i el meu pensament és que ha passat perquè les meus companys són molt bons.
2. M’han donat un ascens a la feina i penso que és perquè li porto cada matí el cafè en el meu cap.

Lectura del pensament (pressuposo les intensions dels altres)

1. Aquell noi m’està mirant i penso que és perquè està pensant que el meu tall de cabells em queda fatal.
2. La meva parella es fixa en una altra noia automàticament el meu pensament va cap a la destrucció de la parella, ell em deixarà.

Endevinar el futur (predic o profetitzo el resultats d’esdeveniments abans que es donin)

1. Segur que suspendré l’examen.
2. Cada dia penso que hem tocarà la loteria.

Magnificació i minimització (sobreestimo i subestimo esdeveniments o persones.)

1. La meva millor amiga m’ha fallat.
2. La meva mare sempre m’ho ha deixat fer tot i un dia em diu que no a alguna cosa.

Raonament emocional (formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals).

1. Aquest noi em mira malament penso que deu tenir algun problema cognitiu.
2. Avui estic content, per tan penso que em tocarà la loteria.

Etiquetar erròniament (assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici).

1. Aquesta noia que va amb una mini-falda deu ser perquè és prostituta.
2. Veure un home assentat el terra del carrer i pensar que és un sensesostre.

Autoinculpació (em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne).

1. El país va malament per culpa meva.
2. Els problemes que te la meva mare tots són culpa meva.

Personalització (assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament).

Imperatiu categòric (m’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet).

1. Em guanyat el concurs gràcies a mi.
2. Ell a aprovat l’examen perquè jo li vaig deixar els meus apunts.

Reflexió final:

Crec que els pensaments distorsionats moltes vegades són involuntaris, i qualsevol persona amb una salut mental adequada té. El problema surt  quant aquests pensaments són continus fins arribar a no poder fer una vida normal per les obsessions creades per un pensament distorsionat.

Haurem d’aprendre que en el moment que aquests pensaments neixen saber identificar-los i aturar-los, però a vegades sigui per un moment de tensió, un cúmul de situacions, o pel què sigui els alimentem i fem que la bola de neu creixi, moltes vegades es necessita una figura externa per poder tornar de tocar a peus a terra.