Pràctica 3: Distorsions cognitives

Distorsions cognitives:

No podem decidir què passa però si com actuem davant d’això.

Ellis i Beck pares del cognitivisme van completar l’esquema formulat per Skinner, i van afegir el factor O, el poder de decidir a una persona, el poder que té el subjecte alhora de reaccionar.

Aquesta decisió que prenem en les diferents circumstancies de la vida, poden ser ajustades o distorsionades. El pensament distorsionat el definirem com a pensament que no s’ajusta a la realitat i tenen conseqüències, aquestes conseqüències poden ser:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen.

-          En la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa.

Esquema cognitiu:

	exemples
Esdeveniment activador (E)	El meu marit m’ha deixat.
Pensament i creences (O)	Puc tenir 2 pensaments: M’ha deixat però és lo millor. El món s’acaba.
Conseqüències emocionals i conductual R	Tristesa, furiosa, beure més del compte, no menjo, no dormo, perdre la feina.

Activitat  i tipus de distorsions cognitives:

Generalització excessiva (prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta)

1. Em fan fora de la feina i el meu pensament és que tots els caps són indesitjables.
2. Em mossega un gos, i el meu pensament és tots els gossos em mossegaran.

Abstracció selectiva (enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques)

1. Em pinto les ungles i una em queda malament i ja les veig totes malament i les acabo despintant totes.
2. Faig un concert i m’equivoco amb una nota durant tot el concert, i el meu pensament és que he espatllat el concert.

Polarització o pensament tot o res (interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts – sempre, mai, tothom, ningú etc)

1. Ningú aprecia el meu talent.
2. Tothom em mana.

Desqualificació d’allò positiu (desestimo experiències positives per raons arbitràries)

1. El concert ha estat un èxit i el meu pensament és que ha passat perquè les meus companys són molt bons.
2. M’han donat un ascens a la feina i penso que és perquè li porto cada matí el cafè en el meu cap.

Lectura del pensament (pressuposo les intensions dels altres)

1. Aquell noi m’està mirant i penso que és perquè està pensant que el meu tall de cabells em queda fatal.
2. La meva parella es fixa en una altra noia automàticament el meu pensament va cap a la destrucció de la parella, ell em deixarà.

Endevinar el futur (predic o profetitzo el resultats d’esdeveniments abans que es donin)

1. Segur que suspendré l’examen.
2. Cada dia penso que hem tocarà la loteria.

Magnificació i minimització (sobreestimo i subestimo esdeveniments o persones.)

1. La meva millor amiga m’ha fallat.
2. La meva mare sempre m’ho ha deixat fer tot i un dia em diu que no a alguna cosa.

Raonament emocional (formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals).

1. Aquest noi em mira malament penso que deu tenir algun problema cognitiu.
2. Avui estic content, per tan penso que em tocarà la loteria.

Etiquetar erròniament (assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici).

1. Aquesta noia que va amb una mini-falda deu ser perquè és prostituta.
2. Veure un home assentat el terra del carrer i pensar que és un sensesostre.

Autoinculpació (em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne).

1. El país va malament per culpa meva.
2. Els problemes que te la meva mare tots són culpa meva.

Personalització (assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament).

Imperatiu categòric (m’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet).

1. Em guanyat el concurs gràcies a mi.
2. Ell a aprovat l’examen perquè jo li vaig deixar els meus apunts.

Reflexió final:

Crec que els pensaments distorsionats moltes vegades són involuntaris, i qualsevol persona amb una salut mental adequada té. El problema surt  quant aquests pensaments són continus fins arribar a no poder fer una vida normal per les obsessions creades per un pensament distorsionat.

Haurem d’aprendre que en el moment que aquests pensaments neixen saber identificar-los i aturar-los, però a vegades sigui per un moment de tensió, un cúmul de situacions, o pel què sigui els alimentem i fem que la bola de neu creixi, moltes vegades es necessita una figura externa per poder tornar de tocar a peus a terra.