Avui a l’aula s’ha fet una pràctica introspectiva, on els protagonistes érem nosaltres mateixos.
Personalment no m’ha fet sentir bé, ja que el meu cap s’ha saturat de la meva veu, un munt d’idees s’han apoderat de mi, coses que tinc que fer, coses que no he pensat a fer, futur, passat, present, un cocktail d’idees.
Intentar deixar de pensar, o almenys canviar de pensaments se m’ha fet bastant difícil, i això m’ha provocat un estat de nerviosisme, he agafat un bolígraf i m’he posat a resseguir les meves pròpies lletres dels apunts d’introspecció, així, d’aquesta manera almenys la meva atenció es dirigia el paper, i alguna de les veus que no paraven de repetir-se han parat de ressonar dins del meu cap.
M’he fixat amb els meus companys i la majoria ho estava aconseguint, estaven immersos en els seus pensament, n’hi havia que tenien els ulls tancats d’altres oberts, m’he fixat amb una noia que semblava tranquil·la, desprenia certa pau, m’ha agradat trobar algú que contraposes el meu nerviosisme.
L’activitat havia de durar deu minuts, per sort meva ha durat menys, així he pogut desviar tots els pensament per escoltar a l’Ernes Luz, que s’ha disposat a seguir la classe.
Quan ha començat a parlar he tornat el present que estava vivint, l’aula, els companys, la matèria, els apunts, i els pensament s’han quedat enrere per poder posar atenció amb el que m’estava explicant l’Ernest, ha set com si desapareixes el món que feia tan sols uns instant m’oprimia, s’han esvaït els pensaments.
Crec que aquesta pràctica pot ser bona, si una persona li és molt difícil escoltar-se, i saber el què vol, crec que tothom ho hauria de fer, alguna vegada, per aclarir les idees del seu cap, i saber escolar-se, d’aquesta manera aprendrà a escoltar els del seu voltant.
Per poder realitzar-la amb èxit s’ha d’estar calmat i tranquil, sense gaires cabòries el cap, ja que sinó només serveix perquè es vagin repetint, i per angoixar-te.
La ment de les persones és massa complexa per controlar els pensaments d’un mateix, una cosa que no resulta fàcil, i per mi, avui ha estat impossible.
Un bon punt de partida, Ia, per a comprendre el funcionament de la pròpia ment i aprendre a manejar-la de forma constructiva. Al capdavall, ets un professional de la psicologia en formació, no?
ResponderEliminar