Freud: Mecanismes de defensa
Introducció:
Freud (1856-1939) és metge i s’interessa per l’histèria, es troba amb la mancança d’aparells per seguir estudiant i decideix marxar a França amb el Dr Charcot que era un especialista amb el tema.
Freud assumeix la descoberta d’allò inconscient, creu que la ment esta estructurat en tres regions:
- Conscient: informacions que rebem del mon que ens envolta i experiències pròpies.
- Preconscient: les informacions passen el preconscient per ser emmagatzemades.
- Inconscient: impulsos, desitjos, recorda etc. Contingut difícilment accessible.
Tres entitats
ID, allòàes innat i es mou pel principi del plaer
EGO, joàApareix quan el nen té 2 anys. Comenta adonar-se que no sempre els seus desitjos es compleixen: repressió. Principi de realitat.
SPEREGO, superjoà Apareix quan el nen te uns 3 anys. Comença a tenir consciencia moral, a distingir el bé del mal.
Teoria del desenvolupament psicosexual
Fase oral: |
|
Fase Sádic-Anal |
|
Fase fàlica: |
|
Període de latència: |
|
Fase genital |
|
Mecanismes de defensa
Els mecanismes de defensa interns que desenvolupa l’Ego per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Anna Freud, filla de Freud, el 1966 va proposar una llista de 9 tipus de mecanismes de defensa:
· Repressió: el considerava ell mecanisme més important.
· Negació: la negació d’un esdeveniment (ex:negació d’una mort)
· Projecció: atribuir els altres els propis desitjos per tal d’ocultar-se’ls a si mateix.
· Racionalització: reduir l’ansietat en trobar una explicació racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
· Intelectualizació: mostrar distància de les amenaces generant actituds Fredes.
· Formació reactiva: amagar el què realment se sent i es pensa.
· Regressió: davant d’una situació difícil hi ha una involució a etapes infantils.
· Desplaçament: canviar l’objectiu d’aquesta manera l’ansietat redueix.
· Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment acceptable.
Pràctica
1. Ira
Positiu: Anar el gimnàs a fer esport.
Negatiu: Pagar algú.
2. Luxúria
Positiu: Prostituir-se per voluntat pròpia.
Negatiu: Violar a algú.
3. Gula
Positiu: Fer els àpats adequats.
Negatiu: Picar a totes hores.
4. Peresa
Positiu: Relaxar-se, practicar ioga, o algun exercici que relaxi.
Negatiu: Deixar de fer les obligacions (laborals, acadèmiques etc).
5. Supèrbia
Positiu: Lluitar per tenir un càrrec important.
Negatiu: Enemistar-se amb tothom per a aconseguir aquests objectius.
6. Enveja
Positiu: Pot arribar ajudar per augmentar la motivació de l’individu per assolir els objectius.
Negatiu: Fer mal a una persona degut aquest sentiment.
7. Avarícia
Positiu: Tenir motivació per aconseguir fites.
Negatiu: Fer mal a una persona degut aquest sentiment.
Reflexió:
Freud va obrir les portes cap a l’inconscient, per aquest motiu va ser molt criticat pels seus col·legues de medicina.
Respecte els pecats capitals, seria meravellós que tots els individus poguessin enfocar-los positivament, encara que resulta un esforç gran ja que quan una persona esta enfadada, rabiosa, intentar canalitzar l’energia negativa i convertir-la amb positiva no sol ser fàcil.
Es pot convertir amb un treball personal d’anys, i encara és dubtós que s’aconsegueixi, ja que controlar els nostres instints és una feina molt costosa.
Per aquest motiu és molt important que els individus sàpiguen trobar algun mecanisme per no arribar a extrems, per cada persona pot ser un mecanisme diferent però és important saber quin. Els mecanismes de defensa són molt importants per la supervivència humana.
Correcte, Ia!
ResponderEliminarEn la línia del que demano.